El Centre Democràtic i Progressista neix a Caldes de Montbui el 1865, hereu del Club Democràtic i Federal. Cap al 1880, comença la construcció de l’actual local als Corredossos de baix, 1. Com que no tots els socis podien reunir la quantitat d’efectiu necessària per executar les obres van dedicar-hi moltes hores treballant de peó o d’altres tasques.
El Centre s’adscriu a les tesis confederals de Pi i Margall. Coincidint amb la Primera Guerra Mundial i amb la voluntat d’incidir socialment, s’obren aules d’ensenyament adscrites a l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia. Set anys d’escola del Centre amb els professors Serrat i Gorrea. Aquests valors pedagògics influeixen en la programació d’actes culturals, en un moment en que la sala del Centre està molt concorreguda. Però no només això, també es va crear el Montepio del Centre, entitat mutualista que assegurava el socis i familiars en cas de malaltia i que va ser actiu fins deu dies abans de l’entrada de les tropes nacionals a Caldes, segons destaca el nostre llibre d’actes.
Durant la dècada dels anys trenta i observant els temps difícils de la dictadura de Primo de Rivera, la Coral és una de les entitats més fortes del nostre ateneu. Però, sens dubte, no es pot oblidar el paper polític que el fa néixer. Durant la República, el Centre, amb un esperit ecumènic de les esquerres molt important, promou llistes unitàries a Caldes de Montbui, obtenint molts bons resultats en les diferents eleccions.
A l’esclat de la Guerra Civil, el Centre, compromès amb el Front d’Esquerres segueix la seva activitat cultural. És partícip actiu de la programació de Teatre pel Front, activitat organitzada per la Generalitat conjuntament amb l’Associació de teatre amateur de Catalunya, per recollir fons pel front de guerra. El resultat de la Guerra Civil resulta nefast per al Centre. És incautat per l’Ajuntament provisional franquista el dos de febrer de 1939. Després és “cedit” a Auxilio Social i a l’Església.
El patrimoni del Centre surt a subhasta per part de l’estat a l’any 1948, degut a la falta de pagament de les contribucions pertinents. Un grup reduït de socis rescata els rebuts pendents, de manera que es continua pagant la contribució com a Centre Democràtic i Progressista!! Segurament sense aquesta acció el Centre no hauria recuperat mai el patrimoni.
L’any 1977, amb la instauració d’un sistema democràtic, antics i nous socis, promouen la recuperació del seu patrimoni. L’activitat es reprèn amb nous aires, generant i recuperant entitats com el Cor del Centre, el Club Jove, el Club Ciclista Calderí, Club d’Escacs o, de forma més puntual, la Universitat Verda del Vallès.
A la dècada dels 80 es promou el Concurs de Teatre Amateur Vila de Caldes de Montbui, que s’ha convertit en punt de referència a Catalunya. També es programa de forma estable jazz i s’incorpora la Cobla Termalenca a banda del grup de teatre Scena, adscrit al Centre, des de l’any 90.
Recentment s’hi ha sumat seccions i entitats com El Centre Sona, que promou música en directe, Calderins pel progamari lliure, o col·lectius d’agitació cultural com la Guspira o la cooperativa de consum ecològic, El Rusc.
Com veieu, hi ha hagut grans canvis, bons i dolents, però el Centre encara té molt a dir i a transmetre. La perspectiva que ens dóna 140 anys d’història ens ha de servir per projectar-nos al futur amb la voluntat de ser un refugi per a lliurepensadors, un espai d'expressió d'idees, la base d'operacions de la qual sorgeixen nous projectes, floreixen mil flors i neixen mil escoles.
